Aprendre a dir "no"

Possiblement en la nostra infància es van oblidar d’ensenyar-nos a dir “no”. Aquest és un problema molt generalitzat en la nostre cultura, però en el cas de les dones es produeix encara més. Ens han educat per ser “bones”, “educades” i agradar als altres, i segurament la majoria de nosaltres hem pensat que ho havíem de fer. Per aquesta raó segurament, estem tan disposades a sacrificar el nostre temps per atendre les necessitats dels altres.

Perquè ens costa tant dir “no”?

Per agradar, per la preocupació en l’altre, per evitar situacions de confrontació, per evitar el sentiment de culpa si l’altre es molesta?

Tenir dificultats en dir “no” suposa entrar en un cercle viciós que costa molt de trencar: cada vegada ens comprometem a més coses (a casa, a la feina, amb els amics...) à els altres aprenen que poden comptar-hi à el perill de la seva possible decepció creix à i nosaltres, docs, ens comprometem més.

Podrem mantenir tots els compromisos? Podem dir “sí” a totes les demandes que ens fan? On posem el límit?

Per aconseguir els nostres objectius és molt important saber dir “no”.

En realitat cada dia diem “no” a moltes coses, perquè sempre darrera de cada decisió i d’un “sí” a algú, hi ha alguna renúncia o un “no” a una altre persona (encara que sigui a tu mateix). El problema és què respectem més, a nosaltres mateixos o als altres?

La propera vegada que alguna persona et demani que t’oblidis de les teves prioritats, valora els costos que això tindrà en el teu temps, els teus projectes i interessos personals. La millor manera d’aprendre a dir “no” és començant a practicar-ho.

Comença a practicar aquesta setmana. Digues “no” a qualsevol oferta o petició que no t’interessi. Després de fer-ho, pregunta’t com et sents i què ha passat? T’han abandonat els teus amics, la parella...?

Com ho fem? Per començar a practicar es suggereix la tècnica de l’autoafirmació en “entrepà”, posant davant i darrera del que volem dir, (el “no”), dues afirmacions assertives. Per exemple:

1. “T’agraeixo molt el que em proposes,

2. però ara mateix no em ve de gust,

3. la propera vegada que ho planifiqueu m’encantaria que m’ho diguéssiu”.

D’aquesta manera estem dient el que volem, però sempre reconeixent i respectant els sentiments i opinions dels altres.

Recorda: “tens dret a dir “no” i a no sentir-te culpable per fer-ho”.

Què tenir en compte en la pràctica:

Vols fer realment el que t’estan demanant? Pensa-ho sense presses, no et deixis portar per l’ impuls de dir “si”. Observa si TU realment desitges fer-ho o no, separant dels desitjos o expectatives de l’altre.

Tens dret a pensar-t’ho. No donis una resposta en aquest moment, pots dir: “deixem que ho pensi i et dic alguna cosa després”, o “tinc que veure si no tinc altres compromisos”. Així podràs observar si el que t’estan demanant ho vols fer o no.

Tens temps per fer-ho? Moltes vegades no es que no volem, sinó que no tenim temps. Considera les teves prioritats i si decideixes que pots dedicar temps als altres sense modificar els teus projectes, endavant. Si no es així, toca dir “no”.

Punt intermedi. Pot ser que no vulguis fer exactament el que et demanen, però sí disposat a trobar un resultat bo per totes dues parts. Digues “no”, però proposa una alternativa: “mira, avui no puc ajudar-te, però si no t’és molt urgent, demà podria”.

Honest i amable. No cal entrar en detalls, dir “no” de manera amable i amb seguretat en la teva decisió. Els altres aprendran a respectar-te, sobretot si tu et respectes primer.

Recorda: El més important és que sàpigues què es el millor per a tu, què va amb els teus plans i projectes i què no. D’’aquesta manera seràs tu qui decideixi quan dir “sí” i quan dir “no”.

Exercici:

1. Anota en un paper una situació en la que no vas dir “no” i respon-te Què em va impedir dir “no”? Quines conseqüències va tenir? Com em vaig sentir?

2. Anota una situació en la que t’agradaria dir “no”. Com ho diria? Quines conseqüències podria tenir? Com em puc sentir?