L'Ansietat

L’ansietat, mecanisme de defensa necessari per a sobreviure, es converteix sovint en un problema que ens fa mal viure. De fet, no ens convé desfer-nos totalment de ella ja que ens alerta de que estem en perill, per tant, podem considerar-la una aliada.

En la actualitat no solem viure situacions de perill. Però l’ansietat és un dels trastorns més freqüents. Què és el que fa que es donin aquestes reaccions quan no són necessàries?

Els nostres desitjos moltes vegades són frustrats per esdeveniments externs. L’ansietat ens alerta de possibles fets desagradables o que perjudiquen els nostres objectius. Per tant, promou la tendència a actuar i ens prepara per a defensar-los. La reacció saludable són sentiments negatius sans i útils de decepció i tristesa que promouen la previsió, aprendre dels errors i reaccionar per millorar la situació.

Les emocions intenses com la frustració i la depressió, en canvi, provoquen falta d’eficàcia i interfereixen en l’acció, perquè generan preocupació, ens obsessionen i dificulten poder pensar amb claredat, provocant  el desastre previst.

Podem triar com reaccionar? No podem canviar els fets, però si modificar el grau d’ansietat que aquests ens provoquen i passar d’una preocupació bloquejant a una sana inquietud i ocupació. Nosaltres mateixos generem aquest estat i,  per tant, també tenim la capacitat de reduir-lo.

L’ansietat insana és producte del pensament ‘irrealista’. Són pors irracionals perquè és poc probable que passin i són el resultat de considerar una petita probabilitat com si fos un fet molt probable: producte d’un pensament exagerat.

El problema apareix quan ens diem que no podrem suportar viure sense allò que tant desitgem. A les hores convertim un desig en una necessitat per viure. Per tant, l’ansietat ve donada per l’autoexigència que genera la necessitat de seguretat d’un fet.

Hem de treballar per aconseguir els desitjos i les aspiracions. Però si veiem que es converteixen en imposicions, reflexionar-hi per evitar  l’exigència destructiva. No es tracte de canviar els nostre desitjos, fites o valors, sinó mantenir-los sempre com a preferències.